Esquinç de turmell i afectació nerviosa

L’esquinç de turmell és una de les lesions més habituals que trobem a les consultes de fisioteràpia. Representa un 10% del conjunt de traumatismes. Per aquest fet, moltes vegades, tant la valoració com el tractament poden arribar a ser superflus i generalment no tenim en compte totes les estructures implicades en el moviment lesional. També cal fer esment de la gran quantitat de recidives que es produeixen. Una persona que hagi sofert un esquinç de turmell multiplica per 5 la probabilitat de tornar-ne a partir un altre. Seria convenint també preguntar-se les causes d’aquest augment. Afegint a tot això el fet que el/la fisioterapeuta és cada cop més el sanitari de primera intenció quan es produeix aquesta lesió, això ens situa en una posició de gran responsabilitat.

Afectació del sistema nerviós 

Una de les estructures més oblidades dins de l’afectació per un esquinç de turmell serà el sistema nerviós. La innervació motora i sensitiva del peu ve donada per les principals branques del nervi ciàtic (peroneo superficial i profund, tibial i sural). El mecanisme lesional de l’esquinç de turmell majoritari és la inversió forçada o la supinació forçada, cosa que implicarà principalment als nervis peroneo superficial i sural, respectivament. Aquest s’afectaran tant per la tracció durant el mecanisme de lesió com per la compressió produïda per l’edema o hematoma posterior.

En una exploració inicial podem utilitzar el test d’Ottawa per tal de descartar una possible fractura a nivell mal·leolar, estiloides del 5è metatarsià, escafoides o cuboides. A nivell lligamentós podrem realitzar el test de calaix anterior (anterior drawer test – fig. 1) i badall lateral (talar tilt test –fig.2).

Imagen

Figura 1

Imagen

Figura 2

Un cop avaluades aquestes estructures no podem oblidar l’exploració neurològica, tant sensitiva com motora, de tota la regió per avaluar una possible afectació neural.

Hem de pensar que el mecanisme reflex quan es produeix una inversió o supinació forçada serà l’eversió. Els músculs eversors (peroneos lateral llarg, curt i 3r peroneo, així com l’extensor llarg dels dits, estan innervats pel nervi peroneo superficial. S’ha observat que en persones que han sofert un esquinç de turmell hi ha una alteració de la velocitat de conducció d’aquesta estructura nerviosa, per tant hi ha un retard en l’activació dels eversos que pot ser determinant a l’hora de protegir el turmell d’una inversió o supinació forçada.

Davant la possible alteració de les estructures nervioses de la regió del turmell i peu caldria tenir com a objectiu el restabliment de la conducció nerviosa d’aquestes estructures mitjançant eines com ara les mobilitzacions neurodinàmiques, ja que actuen a nivell de la millora de la conducció nerviosa, així com de la regeneració de l’estructura neural.

Carles Munné Rodríguez, professor del Grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa (UVic-UCC)

 
BIBLIOGRAFIA 

• Yavas S, Arslan ED, Ozkan S, Yilmaz Aydin Y, Aydin M. Accuracy of Ottawa ankle rules for midfoot and ankle injuries. Acta Biomed. 2021 Sep 2;92(4)
• Vuurberg G, Hoorntje A, Wink LM, van der Doelen BFW, van den Bekerom MP, Dekker R, van Dijk CN, Krips R, Loogman MCM, Ridderikhof ML, Smithuis FF, Stufkens SAS, Verhagen EALM, de Bie RA, Kerkhoffs GMMJ. Diagnosis, treatment and prevention of ankle sprains: update of an evidence-based clinical guideline. Br J Sports Med. 2018 Aug;52(15):956.
• van Cingel RE, Kleinrensink G, Uitterlinden EJ, Rooijens PP, Mulder PG, Aufdemkampe G, Stoeckart R. Repeated ankle sprains and delayed neuromuscular response: acceleration time parameters. J Orthop Sports Phys Ther. 2006 Feb;36(2):72-9.
• O'Neill PJ, Parks BG, Walsh R, Simmons LM, Miller SD. Excursion and strain of the superficial peroneal nerve during inversion ankle sprain. J Bone Joint Surg Am. 2007 May;89(5):979-86.