El 12 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Disfàgia amb el propòsit de realitzar una campanya mundial de conscienciació, dirigida tant als professionals de la salut com al públic general, per augmentar el coneixement sobre la deglució normal i els seus trastorns, les seves causes, detecció primerenca, complicacions i possibles tractaments. La "dificultat per empassar", coneguda com a disfàgia, pot afectar profundament la qualitat de vida de les persones que la pateixen, convertint-se en un repte el fet de poder hidratar-se i alimentar-se de forma segura i eficaç. La dificultat per empassar pot limitar el que la gent pot menjar i beure, provocant frustració, estrès i depressió. De vegades, la disfàgia pot dificultar la ingesta de calories i líquids suficients per nodrir el cos, la qual cosa pot provocar problemes mèdics greus com la deshidratació, la desnutrició, la pneumònia i la mort (ESSD, s. d.).
El paper dels espessidors en el maneig de la disfàgia orofaríngia
La deshidratació i l’aspiració són riscos reals en els pacients amb disfàgia a líquids. El tractament de la disfàgia orofaríngia inclou diverses línies d’intervenció, siguin rehabilitadores o compensatòries, i entre aquestes últimes trobem la modificació de la viscositat dels líquids. Tal com apunta Cichero (2021), el líquid és fràgil quan es transporta; quan s'impulsa amb força, pot desplaçar-se com una sola unitat, però quan la propulsió i la pressió sobre ell són insuficients, s'estén en moltes direccions, podent-se escapar dels llavis, acumular-se a les galtes o desaparèixer per sobre la base de la llengua i cap a la faringe a una velocitat determinada per la gravetat.
Per això, en alguns casos, els líquids espessits poden ser una bona opció, ja que es mouen més lentament i poden donar més temps a la persona per fer una correcta deglució. Si es facilita el transport oral, quedarà un residu mínim que requerirà menys deglucions. També, un bol que viatgi de manera eficient a través de la faringe, reduirà el temps que la persona necessita contenir la respiració (apnea) per protegir les vies respiratòries; alhora, un transport faringi adequat deixarà un residu mínim a la faringe que requereixi deglucions per eliminar-lo, permetent que es reprengui la respiració sense risc d'atreure residus a les vies respiratòries. D’aquesta manera, i sempre després de fer una avaluació clínica individualitzada, recórrer a l’ús d’espessidors pot compensar les dificultats durant la ingesta de líquids.
No obstant això, per a d’altres, els líquids espessits poden deixar més residus, cosa que dificulta i empitjora la deglució. A més a més, el fet d’utilitzar espessidors, comporta moltes vegades una disminució de la ingesta d'aigua. Això pot ser degut al fet d'haver de portar sempre l'aigua preparada o l'espessidor per preparar-la. També a que, tot i els espessidors de nova generació, la textura viscosa de l'aigua fa que la seva ingesta sigui menys agradable. A més a més, abans que la persona comenci a usar espessidor a l’hora d’hidratar-se, és probable que hagi tingut nombroses experiències negatives amb la ingesta de líquids (tos, ennuegaments, infeccions respiratòries...).
En qualsevol cas, la disfàgia és un problema freqüent i complex, que requereix d’un abordatge multidisciplinari i interdisciplinari, que impliqui diferents professionals, com ara metges, infermeres, nutricionistes, psicòlegs i logopedes, entre d’altres. La coordinació i la comunicació entre tots és essencial per oferir una atenció integral i de qualitat a les persones amb disfàgia i a les seves famílies.
Cristina Fernández-Getino Sallés, logopeda i docent del Grau en Logopèdia d'UManresa - UOC i logopeda a la Clínica Universitària d'UManresa
Referències
- ESSD. (s. d.). European Society for Swallowing Disorders. https://essd.org/
- Cichero [Julie] (2021). How and why thickened liquids improve swallowing safety and swallowing efficiency. Clinical Nutrition Highlights, 11(1).
Afegeix un nou comentari