El canvi de la percepció del temps i la salut com a conseqüència de la COVID19

Quan la COVID19 va irrompre a les nostres vides, provocant pèrdues humanes, canvis socials substancials i importants conseqüències econòmiques, la comunitat científica, les institucions de la salut i les xarxes de divulgació es van abocar a proposar estratègies per afrontar la nova realitat. Una de les variables de més pes en l'acceptació i el compliment de les mesures durant la crisi sanitària va ser la percepció del risc per a la salut, un aspecte que malgrat el temps que ha passat, continua influint en la recuperació de l'estat de salut previ a la pandèmia. Perquè la crisi sanitària, la pandèmia de COVID19, ha influït i ha canviat la percepció de la pròpia salut i també la percepció del temps.

Segons García del Castillo, podem definir la percepció del risc de salut com "l'avaluació cognitiva de les conseqüències que pot ocasionar un determinat comportament en salut, de caràcter individual i/o col·lectiu". Aquesta avaluació es basa tant en creences o concepcions subjectives com en indicadors de salut objectius, que acostumen a variar en funció de l'edat, les expectatives de protecció, l'optimisme il·lusori, el grau d'informació, la història personal de l'individu i la percepció de vulnerabilitat, entre altres. Durant el confinament per la pandèmia, una de les variables de pes en la percepció del risc de salut va ser l'alteració en la percepció del temps.

Sense pretendre aprofundir en les complexes bases biològiques que regeixen la percepció que els humans tenim del temps, la majoria coincidim que el temps és un fenomen intrigant. Malgrat tot, podem identificar-ne dos tipus: el temps físic, que podem mesurar i comptar sense desesperar-nos, i el temps subjectiu, definit com "l'experiència conscient dels processos seqüencials que permeten a l'ésser humà adaptar-se al seu entorn". Durant la pandèmia, molts dels elements que determinen com percebem el temps van canviar, afectant alguns processos cognitius que depenen d'aquesta percepció.

Com va afectar la percepció del temps als pacients afectats pel virus i als seus familiars?

Tant si estaven ingressats com si romanien a casa, atents a l'evolució de la simptomatologia, el temps variava en funció dels esdeveniments relacionats amb el diagnòstic, el tractament o l'evolució de la malaltia. En aquests pacients, la subestimació del temps, per exemple, s'ha relacionat amb estats d'exaltació, inquietud, irritabilitat, alerta, preocupació i ansietat. Mentre que la sobreestimació del temps acostuma a associar-se a la desesperança, remugament, por, tristesa o estat de depressió. Totes podrien interferir en l'adaptació de l'individu a un context i a una realitat inèdites.

Com va afectar la COVID19 a la percepció del temps entre els professionals sanitaris?

La capacitat de percebre adequadament el temps depèn, entre moltes altres coses, de les expectatives i de com de previsible sigui el que estem esperant. Per això, la incertesa, durant els dies de la pandèmia, juntament amb les llargues jornades laborals, els canvis d'horaris, l'alteració de les rutines d'atenció, l'augment del número de pacients, la fatiga i el pes de les emocions, van contribuir a modificar la percepció del temps en molts professionals sanitaris.

Se'ns ha escapat el temps?

Alguna cosa vàrem perdre durant un aïllament social que ens va obligar a modificar els nostres hàbits d'oci, horaris de son, hàbits alimentaris i activitat física en funció de comportaments sedentaris. 

La percepció tant del temps com de les diferents àrees que constitueixen la salut (física, psicològica, emocional, social, etc.) estan fortament influenciades per les nostres experiències, expectatives i la presa de consciència sobre l'entorn. Per això, cal esperar que l'estrès social generat per la pandèmia, l'elevada percepció del risc per a la salut i la por al contagi, es converteixin en estímuls per estudiar el seu impacte en la salut mental.

Si som capaços de proposar noves pautes de comportament individual i col·lectiu per afrontar amb més eficiència els futurs perills, el temps perdut haurà valgut la pena!

Violeida Sànchez Socarrás, professora col·laboradora del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa

REFERÈNCIES

• Camargo-Sánchez A, Vargas R. Percepción de tiempo, salud mental en tiempos de pandemia por COVID-19 y cuarentenas. Univ. Salud. 2022;24(2):197-204.
• García del Castillo JA. Percepción de riesgo de salud durante la pandemia de la COVID-19. Salud y Drogas. 2022; 22(1):1-7.
• Nieto-López L, García-Cantó E, Rosa-Guillamón A. Relación entre nivel de condición física y percepción de la calidad de vida relacionada con la salud en adolescentes del sureste español. Rev. Fac. Med. 2020;68(4): 533-40.
• Droit-Volet S. Time perception in children: A neurodevelopmental approach. Neuropsychologia. 2013; 51(2):220-34.