El 19 d'octubre es commemora el Dia Internacional del Càncer de Mama, una data establerta l'any 1988 per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre la importància de la detecció precoç i el tractament oportú d'aquesta malaltia. Aquest dia busca donar visibilitat al càncer de mama, que és el tumor més comú entre les dones. N'afecta, aproximadament, una de cada vuit (1). Malgrat que la incidència ha augmentat en els últims anys, Espanya té una de les taxes més baixes d'Europa. La taxa de mortalitat ha disminuït gràcies als programes de detecció precoç i els avanços en els tractaments. A Catalunya, la supervivència ha millorat un 5% l'any 2023, la qual cosa representa una millora del 89% dels casos detectats (3).
Per tot plegat, tots tenim una alta probabilitat de conviure amb alguna persona afectada per un càncer de mama. Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional, compartim l'experiència d'un membre de la comunitat universitària que fa uns anys va viure l'experiència de patir aquest tipus de neoplàsia.
El diagnòstic
Per què et vas fer la primera prova diagnòstica? Va ser en un control de cribratge o perquè tenies alguna sospita?
Em vaig palpar el meu tumor un 31 de desembre de l'any 2018 en una autoexploració mamària. Vaig sentir que no era bo, no sé per què, però sabia que era un càncer. Aquell dia vaig pensar que no hi hauria ningú que pogués ajudar-me, eren les festes de Nadal, l'últim dia de l'any. Vaig decidir anar a urgències, més que res per donar el primer pas d’un camí que mai hauria contemplat. Vaig demanar a la ginecòloga que almenys em fes una ecografia, però em va dir que a urgències no feien aquest tipus de proves. Me'n vaig anar a casa sentint que el cel m'aixafava contra el terra.
La cadena d'alerta ja estava activada. Aquella nit tenia convidats a sopar a casa i l'endemà portava la meva filla de 6 anys a lliurar la carta als Reis Mags. Se'm feia un nus a l'estómac cada vegada que la mirava. Van ser dos dies molt durs. Començava l'any pensant que potser era el darrer Nadal de la meva vida. El dia 2 de gener em va trucar la infermera de cribratge de càncer de mama i em van fer una ecografia que no va ser gens concloent. Posteriorment em van fer una mamografia, que indicava que no hi havia malignitat. També una biòpsia per punció, però va ser a la segona biòpsia, set mesos després, que va sortir positiva a neoplàsia de mama. La ressonància magnètica també ho va confirmar.
Quina va ser la teva reacció inicial en rebre el diagnòstic de càncer de mama?
Va ser el dia 7 d'octubre del 2019. Aquell dia esperava veure penjats els resultats de la visita prèvia de control a "La meva Salut", però no els penjaven i vaig trucar a la infermera gestora de cribratge de mama del meu hospital de referència. Els resultats no eren els esperats. Em van rebre en consulta presencial ella i la ginecòloga especialista en mama. Vaig anar-hi sola. A la consulta hi érem totes tres amb una caixa de mocadors. Va ser molt trist, vaig plorar molt, vaig pensar moltes coses. Els vaig demanar que m'acompanyessin, que jo em deixaria portar i que faria el que fos per entomar el que vingués.
El tractament
Quin tipus de tractament vas rebre i com va impactar en la teva vida diària? Com et vas sentir emocionalment durant el procés?
El meu primer tractament va ser la cirurgia. Vaig conservar la mama, em van fer una tumorectomia, em van reseccionar el tumor i van ampliar les vores. El dia abans vaig haver d'anar a un centre de medicina nuclear per tal que em marquessin els ganglis sentinella, aquells que havien de retirar en la intervenció per veure si les cèl·lules malignes havien sortit de la mama i havien anat a la sang. He de dir que quan em vaig despertar de la cirurgia vaig sentir que ja no el tenia. Per les característiques del tumor, ja analitzat, l'oncòloga em va fer tractament amb quimioteràpia durant tres mesos. Aquella quimioteràpia que t'entra per la sang i que sents que t'enverina, es deia Taxol. Com que tenia un factor de mal pronòstic, l'Her2 positiu, vaig haver de fer una altra quimioteràpia durant un any sencer, però aquesta era més tolerable. Sentia que estava vivint com una vida paral·lela al món, com si no fos cert que m'havia tocat a mi passar per aquest procés, com si no pogués ser. Sentia que desapareixia. I què vaig fer? Doncs fluir, vaig deixar que els meus dies, els meus tractaments, les meves companyies, les meves sensacions, les meves emocions, la meva família, la meva filla, fluïssin... amb acceptació i molta resiliència. Fins a aconseguir, fins i tot, fer broma sobre el procés i sobre mi mateixa. I per acabar, vaig realitzar 20 sessions de radioteràpia, que varen ser en plena pandèmia del covid. Vaig passar moltíssima por. Estava molt sola, però era així, literalment.
Com t'has preparat mentalment per afrontar els efectes secundaris del tractament?
Mentalment no et pots preparar. La infermera d'oncologia t'explica tot el que et pot passar, et dona fulletons informatius perquè te'ls vagis llegint. Amb molta fe, em vaig documentar en tot el que podia: llibres, pàgines web fiables... M'agradava llegir les experiències d'altres persones. Després, quan els efectes van apareixent, sents que ja no hi ha marxa enrere, i els vas lidiant el millor que pots. Jo vaig tenir molts efectes, crec que tots els de la llista: nàusees, vòmits, mucositis, afonia, gust metàl·lic, dificultat per empassar fins i tot la meva pròpia saliva. Em va caure el pèl completament, les pestanyes, les celles, tot el pèl del cos... A banda del cansament, vaig patir anèmia, les ungles em van canviar de color, sobretot les de les mans. A més, les ungles se'n van aixecar de la carn i una se'm fa infectar. Amb tot això era impossible mantenir la concentració, però tot i així hi va haver situacions molt gracioses per la meva manca de memòria. La radioteràpia em va aixecar tota la pell de sota la mama, vaig passar molt mal. Em curava jo sola i em queien les llàgrimes de dolor i de pena per haver-me de curar davant del mirall, perquè amb el covid no m’atrevia a sortir de casa, només per a les sessions de radioteràpia.
L'acompanyament
Si vas tenir-ne necessitat, quins recursos o grups de suport vas trobar útils durant el teu tractament?
El meu suport incondicional van ser la meva família, en especial la meva filla, la meva mare i la meva germana, els meus amics i el psicooncòleg, peça clau en la meva salut emocional i psíquica. Encara ara encara li faig consultes. El fet de parlar amb alguna amiga i conegudes que havien passat per aquesta situació, em va ajudar molt també. De la mateixa manera, també vaig comptar amb el suport d'una infermera amiga meva que treballa a l’Institut Català d'Oncologia.
Com vas manejar el suport de familiars i amics durant la teva malaltia?
Doncs em vaig deixar estimar, cosa que em va costar, ja que era jo la que sempre havia cuidat i ara estava a l'altra banda. I em vaig adonar dels qui estaven realment al meu costat. Una de les meves amigues venia a cada sessió de quimioteràpia i ens fèiem una foto amb el número de sessió, van ser 12 sessions, les més delicades. Guardo molt bons records d'aquells moments.
La lluita
Hi va haver algun moment específic que consideris un punt d'inflexió en la teva lluita contra el càncer?
Sí, el moment de l’inici de la quimioteràpia. La lluita es va convertir en acceptació i vaig decidir gaudir-la. Li deia a la meva infermera que em passés fins a l'última gota, que no se'n deixés ni una a l'equip de sèrum. Vaig tenir un ritual que em va ajudar en aquest punt d'inflexió, una cançó, uns auriculars i un passeig de casa fins a l’hospital. Era el meu dia, era per a mi. El millor l'antihistamínic que m’administraven com a pre-medicació abans del Taxol, quina son tan agradable que sentia...m'arribava a dormir. Aquest moment em preparava per als dies posteriors, que no eren tan bons.
Quin rol va jugar la comunicació amb el teu equip mèdic en el teu procés de curació?
El meu equip mèdic va ser un luxe. Ginecòloga, cirurgià, infermera cribratge, psicooncòleg, infermeres d'hospital de dia d'oncologia, administrativa de l'hospital de dia, auxiliar d'infermeria de l'hospital de dia, oncòloga, radiooncòloga, tècnics de radioteràpia i infermer de radioteràpia. Destaco l'aspecte humà, l'ajuda incondicional i, sobretot, la confiança, el respecte i la SINCERITAT. Sempre disposats a estendre'm la mà en cadascun dels moments que he viscut amb i al seu costat. Sempre paraules amables, de suport i des del cor.
El després
Com va canviar la teva perspectiva de la vida després de la malaltia?
Prens perspectiva dels problemes de la vida, de les persones que no t'aporten, de la feina que fins ara havies cregut que era la teva vida, i del valor que té l’amor en tots els sentits. Aprens a estimar de manera transparent i genuïna les coses, els moments, les persones que t'han estimat tant en aquest procés, la vida en general. I m'he tornat molt indiferent al que no m'interessa. També m'ha passat que, tot em va bé, és a dir, que tot el que va venint a la meva vida, ho rebo amb afecte i acceptació.
Què li diries a algú que acaba de rebre un diagnòstic similar?
Que es deixi portar pels professionals, que s'escolti, que faci el que el seu cor li digui. Que com més aviat accepti la nova situació, abans aconseguirà viure en pau amb aquesta nova experiència. I sobretot, que deixi a un costat les expectatives, que només pensi en aquell mateix moment, i res més.
Com t'ha afectat el càncer en la vida professional i en les relacions personals?
Pel que fa a la vida professional, vaig creure que mai em tornaria a reincorporar. Les meves mans van quedar molt afectades pels efectes secundaris del tractament que encara estic fent. Per això he hagut de fer canvis en la vida professional. La meva reubicació laboral m'ha obert un canvi positiu, m'ha fet sortir de la meva zona de confort i m'ha demostrat que no passa res, que puc continuar aprenent i continuar creixent professionalment com mai m'hauria imaginat. En les meves relacions personals, el millor ha estat retrobar-me amb mi mateixa en l'essència més pura i senzilla. La meva família, la meva filla i les meves amistats. No puc demanar més. Tinc tot el que necessito. Una calma que m’ha costat moltes tempestes.
Quins hàbits o canvis d'estil de vida has adoptat des de la teva recuperació?
Intento portar una dieta equilibrada, mai m'obsessiono per portar un tipus de dieta específica, però sí que el meu cos em demana i rebutja alguns aliments. Només m'escolto i consento. He descobert que si descanses i de vegades no fas res també està bé. Aquest ritme frenètic que ens imposem nosaltres mateixos, no el vull, i per això li dic NO. M'escolto i faig coses que vull fer, no perquè sigui un deure, sinó perquè així ho sento. Viatjar m'omple d'energia.
Has trobat alguna forma d'ajudar altres persones que estan passant pel mateix?
Em vaig formar per ser voluntària de l'AECC (Associació espanyola Contra el Càncer) i he ajudat d’altres persones que han passat per aquest procés, visitant-les presencialment en els seus ingressos a l'hospital i també de manera telefònica. A més, sempre hi ha algú que coneix una persona que passa per això i em demana si puc trucar-la. He parlat amb moltes persones que ni conec, i m'ha encantat. És com parlar amb mi en un moment enrere de la meva malaltia, i els intento orientar com m'hagués agradat orientar-me a mi mateixa en aquell moment. Sobretot l'escolta activa, és el que més necessitem tots, deixar parlar, deixar sentir, només escoltar amb empatia i acompanyar.
Quins plans o metes tens per al futur ara que has superat aquesta etapa?
M’encanta la pregunta. No espero RES. Només viure l'ara.
Dra. Cristina García-Salido, Coordinadora de Simulació Clínica de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa. Departament Infermeria. Nursing teacher, PhD Clinical Research, RN Emergency Care.
Sara Sevilla Martínez, docent del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
Bibliografía
1. Universidad Nacional de Córdoba. 19 de octubre: «Día Internacional de lucha contra el Cáncer de Mama» – Facultad de Ciencias Médicas [Internet]. 2023 [cited 2024 Oct 13]. Available from: https://fcm.unc.edu.ar/19-de-octubre-dia-internacional-del-cancer-de-mama/
2. sanidad.gob. E S P A Ñ A Perfiles nacionales de cáncer 2023 European Cancer Inequalities Registry [Internet]. [cited 2024 Oct 17]. Available from: https://www.oecd.org/termsand-
3. Pronóstico cáncer de mama | Contra el Cáncer [Internet]. [cited 2024 Oct 17]. Available from: https://www.contraelcancer.es/es/todo-sobre-cancer/tipos-cancer/cancer-mama/evolucion-cancer-mama
Afegeix un nou comentari