El japonès és una cursa de fons; el meu objectiu és arribar a mantenir una conversa fluïda en aquest idioma
Guillem Puig
Estudiant de japonès - 2n curs

Sóc enginyer en una empresa nipona i, fa dos anys, vaig decidir posar-me a estudiar japonès. Vaig fer-ho per iniciativa pròpia: em venia de gust aprendre aquest idioma amb el qual estava en contacte diàriament sense possibilitat d'entendre'n res. Vaig triar el curs que oferia el Servei d'idiomes d'UManresa perquè en tenia bones referències i, a més, l'entorn universitari m'oferia moltes garanties.

 

El meu objectiu és aconseguir ser capaç de mantenir-hi una conversa fluïda i sóc ben conscient que això vol temps, molt de temps. Però no m'importa: el grup d'alumnes és reduït i ens permet treballar molt i avançar a bon ritme. Cada un de nosaltres l'estudia per motius diferents: des de llegir manga en versió original a l'interès per comprendre la cultura que hi ha al darrere.

 

En el meu cas, es barreja la motivació personal i la professional. Estic content amb els progressos que faig perquè m'enriqueixen com a persona; l'empresa també els valora molt positivament ja que conèixer l'idioma i la cultura japoneses facilita l'apropament i la comunicació amb els meus caps.

 

Després de dos cursos, el japonès ha deixat de ser un desconegut absolut per a mi. Ja puc mantenir converses molt bàsiques sobre activitats quotidianes. Ho he pogut comprovar en algun dels viatges que he fet al Japó. També començo a comprendre algunes especificacions de components nipons.

Guillem Puig

 

Però encara em queden un munt de caràcters per incorporar al meu vocabulari per tenir un domini suficient de l'idioma. I ja no diguem, parlar-lo correctament. I és que aprendre japonès és una cursa de fons: l'important és fer una bona sortida, mantenir el ritme i no tenir pressa.